Aquesta és, tal vegada, la darrera entrada grupal d’aquest blog, que narra les peripècies viscudes en l'elaboració del nostre wiki. Algunes persones que l’han llegit (gràcies a tothom!) han cregut veure en aquestes ratlles que escrivim des de fa uns mesos una mena de teràpia, o catarsi, i és ben probable que sigui això. Aquí ens hem desfogat i amb el pas dels dies també ens hem anat coneixent tres estudiants de la Marina Alta, de Menorca i del Barcelonès.
No hem reflexionat prou sobre això. És sabut que la xarxa ofereix aquesta possibilitat: que persones allunyades geogràficament comparteixin inquietuds, bromes i, també, treball. I el nostre projecte virtual és una goteta més en l’oceà que ho demostra.
El més positiu del treball en grup
Treballar en grup reparteix la tensió i la responsabilitat a l’hora de realitzar les diferents tasques i, alhora, és més gratificant quan s’assoleixen els objectius. Perdre un membre va desestabilitzar l’estímul inicial però ens vam veure obligats a recuperar-lo. Com evolucionaria el grup després d'una baixa inesperada? Que ens en falla un? En paraules del Pep, “doncs els altres fem més faena i au. Evidentment, açò és deu a la implicació de tots els membres del grup, a la seva generositat... i que collons! que esta assignatura l'aprovàvem sí o sí!”.
Hem comprovat que és possible que persones desconegudes es lliurin a una causa comuna. Hem vist que no sempre tot depèn de la sort. En paraules del Xavi, la marxa del grup ens ha fet palès que “la perseverança, l'honor, la cavallerositat, l'empatia... són valors que semblen caducs però que encara tenen pes si hi creus”. A més, les TIC faciliten enormement la comunicació, una evidència que, fins que no la vius potser no la valores, ja que els tres vivim a centenars de quilòmetres, i hem fet un treball plegats.
El més negatiu del treball en grup
El treball de grup millora les habilitats de comunicació interpersonals. Millora l’aprenentatge perquè disposes de diferents punts de vista i de les conseqüents reflexions. Per a en Damià, “la negativitat del treball grupal apareix amb la peresa i quan minva el grau de respecte, permissivitat i de tolerància entre els diferents membres”.
També cal tenir present que si entenem la redacció de textos com un acte íntim no és fàcil encaixar crítiques, ni reemplaçar l'autoria individual per la col·lectiva, ni escriure al gust de tothom, ni escriure a sis mans. Cal fer un esforç de generositat que sortosament hem superat. Així que una dificultat (negativa) s'ha convertit en un repte (positiu).
I en Pep tanca el cercle. Negatiu? “La distància. El que més mal em sap, és no poder anar a fer-me un cervessot amb vosaltres, una vegada sapiguem la nota”.
Els punts febles
La graella del temps a complir, a primera vista, semblava diabòlica i, al final, ha resultat molt estricta. No pot ser d'una altra manera: complir els terminis és essencial. Ens hauria ajudat una coordinació convencional?
Vam optar per una fòrmula que vam batejar com a CB, comunitat de béns. Això implicava no tenir un únic coordinador. Potser hagués estat un avantatge tenir-lo, però no ho sabrem mai... En aquest sentit, el nostre punt feble ha estat potser la manca de decisió a l’hora de començar les diferents tasques, fet que obligava a sacsejar la nostra comunitat de béns per estimular la participació adequada de tots.
Els punts forts
El principal punt fort és que hem après a compenetrar-nos i finalment hem sabut aprofitar de els coneixements individuals per obtenir un millor aprenentatge col·laboratiu.
Aquí cal matisar el que dèiem al punt anterior sobre la figura del coordinador rotatiu, de torn, o, com li dèiem en broma, de guàrdia. El Pep considera que “ens ha eixit bé, com ens hagués pogut eixir malament. Tampoc no ho sabrem mai. Que siga rotativa la tasca de coordinació, fa que tots ens impliquem d'una manera més... directa? envers el projecte i la resta de companys”.
En un escenari com el descrit, el respecte pels altres esdevé respecte per un mateix. No pots deixar-te anar i fer el manta perquè ets conscient que de la teva bona marxa depèn també la dels companys. Anar recollint bones notes també ens ha estimulat a continuar.
Aspectes a millorar
“Ja sabem que qualsevol cosa sempre es pot millorar però allò que hauria de millorar és la meva impacient paciència, tant a nivell de grup com a nivell de realitzar tasques telemàtiques que sempre necessiten grans dosis d’adequació i aprenentatge”, diu en Damià. L’altre punt a considerar és la poca interacció en la presa finals de les decisions, potser preses amb presses amb l’únic consens que la tasca s’havia d’entregar. Segurament hagués millorat encara més la dinàmica de grup.
I el temps, que sempre fuig. Potser si haguéssim planificat millor les tasques a fer, hauríem diposat de més temps per revisar-les i consensuar-les millor.
A més --potser ens repetim--, en un escenari ideal hauríem estat quatre persones i no tres. Això ens ha donat, com dèiem abans, més feina, però tampoc ens hem capficat amb les dificultats.
Es feia estrany, però ha acabat essent estimulant acceptar el repte amb dignitat i (que mai no falti) elegància.
Per acabar, gràcies a tu que estàs llegint aquestes ratlles. A reveure!
