diumenge, 16 de gener del 2011

Fins aquí hem arribat

Aquesta és, tal vegada, la darrera entrada grupal d’aquest blog, que narra les peripècies viscudes en l'elaboració del nostre wiki. Algunes persones que l’han llegit (gràcies a tothom!) han cregut veure en aquestes ratlles que escrivim des de fa uns mesos una mena de teràpia, o catarsi, i és ben probable que sigui això. Aquí ens hem desfogat i amb el pas dels dies també ens hem anat coneixent tres estudiants de la Marina Alta, de Menorca i del Barcelonès.

No hem reflexionat prou sobre això. És sabut que la xarxa ofereix aquesta possibilitat: que persones allunyades geogràficament comparteixin inquietuds, bromes i, també, treball. I el nostre projecte virtual és una goteta més en l’oceà que ho demostra.

El més positiu del treball en grup

Treballar en grup reparteix la tensió i la responsabilitat a l’hora de realitzar les diferents tasques i, alhora, és més gratificant quan s’assoleixen els objectius. Perdre un membre va desestabilitzar l’estímul inicial però ens vam veure obligats a recuperar-lo. Com evolucionaria el grup després d'una baixa inesperada? Que ens en falla un? En paraules del Pep, “doncs els altres fem més faena i au. Evidentment, açò és deu a la implicació de tots els membres del grup, a la seva generositat... i que collons! que esta assignatura l'aprovàvem sí o sí!”.
Hem comprovat que és possible que persones desconegudes es lliurin a una causa comuna. Hem vist que no sempre tot depèn de la sort. En paraules del Xavi, la marxa del grup ens ha fet palès que “la perseverança, l'honor, la cavallerositat, l'empatia... són valors que semblen caducs però que encara tenen pes si hi creus”. A més, les TIC faciliten enormement la comunicació, una evidència que, fins que no la vius potser no la valores, ja que els tres vivim a centenars de quilòmetres, i hem fet un treball plegats.

El més negatiu del treball en grup

El treball de grup millora les habilitats de comunicació interpersonals. Millora l’aprenentatge perquè disposes de diferents punts de vista i de les conseqüents reflexions. Per a en Damià, “la negativitat del treball grupal apareix amb la peresa i quan minva el grau de respecte, permissivitat i de tolerància entre els diferents membres”.
També cal tenir present que si entenem la redacció de textos com un acte íntim no és fàcil encaixar crítiques, ni reemplaçar l'autoria individual per la col·lectiva, ni escriure al gust de tothom, ni escriure a sis mans. Cal fer un esforç de generositat que sortosament hem superat. Així que una dificultat (negativa) s'ha convertit en un repte (positiu).
I en Pep tanca el cercle. Negatiu? “La distància. El que més mal em sap, és no poder anar a fer-me un cervessot amb vosaltres, una vegada sapiguem la nota”.
Els punts febles

La graella del temps a complir, a primera vista, semblava diabòlica i, al final, ha resultat molt estricta. No pot ser d'una altra manera: complir els terminis és essencial. Ens hauria ajudat una coordinació convencional?
Vam optar per una fòrmula que vam batejar com a CB, comunitat de béns. Això implicava no tenir un únic coordinador. Potser hagués estat un avantatge tenir-lo, però no ho sabrem mai... En aquest sentit, el nostre punt feble ha estat potser la manca de decisió a l’hora de començar les diferents tasques, fet que obligava a sacsejar la nostra comunitat de béns per estimular la participació adequada de tots. 
Els punts forts

El principal punt fort és que hem après a compenetrar-nos i finalment hem sabut aprofitar de els coneixements individuals per obtenir un millor aprenentatge col·laboratiu.

Aquí cal matisar el que dèiem al punt anterior sobre la figura del coordinador rotatiu, de torn, o, com li dèiem en broma, de guàrdia. El Pep considera que “ens ha eixit bé, com ens hagués pogut eixir malament. Tampoc no ho sabrem mai. Que siga rotativa la tasca de coordinació, fa que tots ens impliquem d'una manera més... directa? envers el projecte i la resta de companys”.

En un escenari com el descrit, el respecte pels altres esdevé respecte per un mateix. No pots deixar-te anar i fer el manta perquè ets conscient que de la teva bona marxa depèn també la dels companys. Anar recollint bones notes també ens ha estimulat a continuar.

Aspectes a millorar

“Ja sabem que qualsevol cosa sempre es pot millorar però allò que hauria de millorar és la meva impacient paciència, tant a nivell de grup com a nivell de realitzar tasques telemàtiques que sempre necessiten grans dosis d’adequació i aprenentatge”, diu en Damià. L’altre punt a considerar és la poca interacció en la presa finals de les decisions, potser preses amb presses amb l’únic consens que la tasca s’havia d’entregar. Segurament hagués millorat encara més la dinàmica de grup.
I el temps, que sempre fuig. Potser si haguéssim planificat millor les tasques a fer, hauríem diposat de més temps per revisar-les i consensuar-les millor.
A més --potser ens repetim--, en un escenari ideal hauríem estat quatre persones i no tres. Això ens ha donat, com dèiem abans, més feina, però tampoc ens hem capficat amb les dificultats.

Es feia estrany, però ha acabat essent estimulant acceptar el repte amb dignitat i (que mai no falti) elegància.

Per acabar, gràcies a tu que estàs llegint aquestes ratlles. A reveure!

diumenge, 2 de gener del 2011

Presentació del projecte

La privació de llibertat en la narrativa europea contemporània

1. Presentació

El grup Pepxarada CB ha escollit la privació de llibertat com a eix temàtic per:
  • cercar obres de ficció en què aquesta problemàtica aparegui com a tema
  • comprovar l'impacte de la vulneració dels drets humans en la literatura europea
Hem recorregut el camí seguint aquestes tres vies:
  • els drets humans en temps de guerra
  • l'abús polític dels totalitarismes
  • la injustícia econòmica com a font de pobresa i esclavatge

Sovint en aquests tres escenaris es desencadenen processos de submissió al poder dominant, d’imposició a la maquinària econòmica i de privació de llibertat. Hem volgut remarcar la funció humanitzadora de la literatura quan tria una temàtica que commou i posiciona el lector, generalment, al costat del personatge ultratjat.

Presentem un tast d’autors i obres que han fet de la literatura un mirall per reflectir la crua realitat de l’esclavatge, tant present com passat, i alhora denunciar i advertir dels perills del futur segons el tarannà d’alguns grups socials.

2. Procés

Hem seguit les tres pistes temàtiques esmentades amb una única limitació temporal, els segles XIX i XX. I hem fet un recull dels autors que trobem més significatius en cada camp. Ha estat un procés molt enriquidor, el resultat del qual pensem que, a causa de l'afany compilador i divulgatiu, pot ser útil.

La wiki és una eina que ha anat creixent de manera col·laborativa, amb aportacions dels membres del grup. Pel que fa a la imatge i la navegabilitat, s'ha enriquit la wiki amb vídeos, fotos, i enllaços a llibres i informació sobre els autors.

Potser el punt més feble que hem patit al llarg del procés han estat les dates d'entrega, suficients, però una mica justes.

3. Elements de reflexió

En definitiva, oferim una panoràmica d’obres literàries europees de ficció que han pres com a motor temàtic la vulneració dels drets humans. Aquesta elecció no és casual. Al contrari, ens serveix per presentar i difondre una preocupació que compartim els membres de l’equip. És el resultat de les idees que hem compartit arran del fenomen que va fer que ens poséssim en marxa: l’esclavitud. És aquesta una paraula que sona antiga, superada, caducada. I no és així.

Any rere any la realitat ens demostra que, malauradament, els trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU l’any 1948, dibuixen un escenari utòpic. Els mecanismes del poder econòmic i polític tenen motivacions que fan que no sols no respectin els drets humans sinó que els vulnerin per aconseguir els seus objectius. L’informe 2010 d’Amnistia Internacional documenta abusos a 159 estats del món.

Ens reforça, doncs, el fet que aquesta és una temàtica actual, que presentem amb ànim descriptiu, per divulgar l'existència de lectures que poden portar a prendre partit per la humanitat. Que la modèstia no ens impedeixi dir que, tal vegada, l’objectiu final és moure consciències.