Si em pregunteu com funciona el grup la resposta és bé. La loteria de la formació d'equips em va enquadrar amb en Pep Ginestar i en Damià Bosch, dos homes d'honor, que han anat provant dia a dia la seva capacitat de motivar el grup, un trio.
Sí, un trio: aquesta mateixa loteria de la vida ens ha sobrecarregat de feina, ja que l'assignatura esperonava la formació d'equips de quatre persones. Érem quatre, i tot just acabada i lliurada la PAC 1, quan el quart membre no compareixia a l'única trobada síncrona (via messenger) que hem tingut durant aquest temps, ja ens vam témer que hauríem de funcionar a sis mans i no a vuit.
Són faves contades: amb el projecte tot just engegat calia perseverar. I això és el que fem, tots tres.
A l'entrada anterior en Damià diu que es va precipitar. Jo no ho veig així. Al contrari: tant ell com en Pep van elaborar els dos primers documents de la PAC pràcticament en solitari. Jo em vaig oferir a unificar (fa lleig dir-ho així, però què hi farem) les variants lingüístiques del català, i vaig suggerir canvis sobre els continguts elaborats per part seva. Però és de justícia que reconegui que qui va estirar amb més força van ser ells dos.
Pel que fa a les aptituds de cada un de nosaltres, penso que estan lluint. Tinc experiència en l'edició i el manteniment de serveis de notícies en línia, però la wiki no l'havia tocada mai. I el blog no m'és desconegut (no consideraríem fotolog ni myspace --mantinc aquest, aquest i aquest, del meu grup de música, per diversió, tots tres ara una mica oblidats--), però en el marc de l'assignatura cal donar-li un aire més acadèmic. Estic aprenent força: he après (gràcies Pep!!) que no és una mala idea optar per la senzillesa de Blogspot, si el comparem amb WordPress, entre moltes altres coses.
I després hi ha la química entre les persones. Companys, el nas em diu que l'estem tenint!
2 comentaris:
Hola Xavi
la cooperativa de bens funciona, poc o molt, ja ho decidirà el Jordi. Tots aportem el que sabem o podem, tots!
Ara bé, tindré un baixista al grup de treball, son cent cavalls. Amb estos vímets farem una cistella molt ferma.
Llarga vida al rockandroll.
Benvolgut Xavi,
És cert que l'atzar ens ha fet caminar a tots tres per un mateix camí. Jo crec que la sort que tenim és que portam sabates diferents que ens ajuden a trepitjar amb força segons les particularitats individuals.
La gran sort és poder comptar amb companys d'equip que si en algun moment trepitj en fals, voltros estigueu ancorats per poder-me rescatar.
Moltes gràcies.
Salut
Publica un comentari a l'entrada