Tots tenim moltes altres coses a més de les assignatures del grau de llengua i literatura catalana. Em va fer molta gràcia saber que en Xavi ens feia el salt als membres del grup amb un tal Joyce... però estic segur que aquest Joyce és gairebé un Déu perquè jo també estava amb ell en el mateix moment. Increïble, no ho trobau?
A veure si és el mateix...
Es veu que el tema de la literatura permet orgies sense que ens adonem de res. Quina llàstima!
El que vull dir és que tot i les nostres coses i les presses dels últims dies estic aprenent moltes coses que a les acaballes de l'estiu eren impensables per mi. A més a més, tot i les tropissades dels primers dies, crec que hem aconseguit un tàndem, cadascú amb les seves particularitats, que gira, i em perdonareu l'expressió (a veure si en Jordi ara ens devaluarà la nota per utilitzar mots grollers en el blog), de puta mare!
Sincerament, crec que ja ho he dit en una altra entrada, estic molt orgullós de formar part d'aquest equip, tot i que la temàtica ens ha portat algun maldecap. Però finalment heu afinat bé la punteria i ara crec que esteim en el camí asfaltat. Sort i ventura!
2 comentaris:
Aquest trinxeraire que mira a la càmera amb gest desafiant i les mans a les butxaques no és el mateix Joyce que dic jo, Damià.
El meu Joyce no porta gorra.
Bravo pel tàndem, sí!
La primera vegada que vaig llegir esta entrada, vaig pensar que es tractava de pura casualitat(idò, quines lectures gasta aquesta gent!). Ara he descobert que teniu una assignatura que compartiu, i d'ahí venen compartir lectures... Senyor santa ignorància!
Publica un comentari a l'entrada