dimecres, 22 de desembre del 2010
Sona la campana
Falta una hora perquè s'acabi el termini de lliurament de les primeres tasques de la PAC4. I encara no em sé avenir del silenci que ha deixat rere seu el dubte que he expressat al fòrum de l'assignatura aquest matí. Un moment, si ens havíem organitzat per lliurar el projecte el dia 24, ¿per què hem de fer-ho el 22? Apa, vina, som-hi!
Es dirà que una cosa va per l'altre, que els àrbitres s'equivoquen per als dos equips per igual, i que allò que et vaig donar fa tres setmanes ara t'ho prenc. Si és així...
Què hi farem. Aquí estic robant temps al temps per lliurar les tasques demanades abans que s'acabi el termini. Els anglesos en diuen deadline. Efectivament, la línia morta, més enllà de la qual hi ha la mort. Molt joyceà, per cert.
No voldria abonar-me al drama, però clamo al cel (ep, en sentit figurat).
Propostes de millora i mesures correctores III
Tots tres tornem a coincidir amb l'atabalament dels últims dies, tot i que no hem d'entregar la PAC, sí que hem de deixar enllestit tot el nostre projecte i les entrades del blog. Un projecte que ens ha costat suor i ..., bé, llàgrimes en realitat no. unes quantes hores de treball, sí.
Hem de remarcar que en tot el temps que ha durat el projecte, cap dels tres hem sabut trobar la manera de corregir les presses dels darrers dies. En canvi, volem deixar constància del grau de compenetració que hem tingut per assolir cadascun dels reptes plantejats. Tots tenim les nostres mancances i les nostres qualitats. Són aquestes les que han permès que el nostre projecte funcionés sense haver-hi un sol director d'orquestra. La nostra comunitat de béns ha funcionat! Cadascú ha sabut assumir el propi rol en tot moment i alhora el rol corresponent en el grup.
dimarts, 21 de desembre del 2010
Nova eina.
El temps avança, i ja estem a les portes de Nadal. L'assignatura també està a puntet d'acabar-se, i a esta PAC4, hem vist una ferramenta, desconeguda completament per a mi, que ens resultarà molt profitosa d'ara en davant, Zotero. Una eina molt bona per fer bibliografies, fàcil d'utilitzar i de segur li traurem un bon partit al llarg dels nostres treballs en aquest o qualsevol altre grau.
Dominar bé un programa, sempre té el seu nivell de dificultat. I tal com diu en Jordi, ara només hem d'entendre la utilitat i la potencialitat d'aquesta ferramenta. Les TIC, sempre estan evolucionant, adaptant-se als nous reptes que la societat li demana. I això és el que hem de fer també nosaltres, adaptar-nos i evolucionar amb els nous canvis. Dic açò, perquè vaig llegir fa uns dies a Naciódigital.cat, que el nostre vell amic Delicious, segurament canviarà d'amo, i molta gent ha començar a migrar a programes que fan la mateixa funció. També hi ha programes semblants al Zotero, però aquest és de programari lliure, i és clar, sempre tindrà la meva acceptació davant de programes de pagament.
Pel que fa al nostre projecte, el tenim ben madur, gairebé bo per collir. Només ens queda polir dos cosetes, arrodonir la wiki, i acabar les entrades del bloc. No sé si hem pogut acabar les nostres tasques sense anar amb la llengua fora, a mi hem fa la sensació que no, però no hi ha dubte que la nostra feina surt a temps i ben feta.
Vinga xiquets, que ja ho tenim ahí.
Salut.
diumenge, 19 de desembre del 2010
Hem de girar la cantonada
Per cert, hi ha treballs dels altres companys d'aula que estan força bé.
Algú pot pensar que la temàtica que hem escollit és una mica escabrosa.
Potser té raó!
Ho és?Però si tots feim el mateix! Ens posam la ma a la cara i llavors separam una mica els dits perquè no es noti que continuam mirant.
És la hipocresia humana la que permet realment que aquest tipus de coses no siguin erradicades definitivament. Som capaços d'enarborar la bandera més gran contra l'esclavatge i portar un anell amb diamants de sang al mateix moment.
També és cert que cada cop estem més immunitzats amb aquest tipus d'informacions. La globalització ens ha tornat insensibles. Aquest és el motiu que ens ha portat a buscar en la literatura referències sobre aquesta crua realitat. La literatura és la que ens pot obrir la finestra i veure el que esteim fent realment amb els altres que són com noltros però que som capaços de tractar pitjor que als animals.
dilluns, 13 de desembre del 2010
Progrés del projecte a la fi de la PAC 3
Ja hem acabat la PAC número 3; els últims retocs ens han caigut a sobre en diumenge; els enllaços a aquest blog i a la wiki ja han estat enviats al consultor. Feina feta, doncs.
El projecte virtual va agafant forma. Pel camí, he vist amb claredat que la wiki és una eina que, des del punt de vista de l'assignatura, fomenta l'esperit d'equip i el treball col·laboratiu. I des del punt de vista de l'aplicació al nostre àmbit d'interès (la llengua i la literatura) és una plataforma atractiva per a la presentació de continguts.
De fet, només cal fixar-se en la manera com els grans mitjans de comunicació escrita (i tota la resta: ara que ràdios i televisions, agències i institucions, tenen el seu servei de notícies) estructuren les seves cròniques i reportatges d'una manera oberta i diversa, com estem fent nosaltres a la nostra wiki.
Com cantaven aquells, el futur ja és aquí.
diumenge, 12 de desembre del 2010
Mesures correctores i propostes de millora II
divendres, 10 de desembre del 2010
Coordina...què?
dijous, 9 de desembre del 2010
Capacitat de treball
El que vull dir és que tot i les nostres coses i les presses dels últims dies estic aprenent moltes coses que a les acaballes de l'estiu eren impensables per mi. A més a més, tot i les tropissades dels primers dies, crec que hem aconseguit un tàndem, cadascú amb les seves particularitats, que gira, i em perdonareu l'expressió (a veure si en Jordi ara ens devaluarà la nota per utilitzar mots grollers en el blog), de puta mare!
Sincerament, crec que ja ho he dit en una altra entrada, estic molt orgullós de formar part d'aquest equip, tot i que la temàtica ens ha portat algun maldecap. Però finalment heu afinat bé la punteria i ara crec que esteim en el camí asfaltat. Sort i ventura!
dijous, 2 de desembre del 2010
Presses dels dies anteriors a l'entrega de la PAC
Feim unes propostes inicials que orienten una mica el nostre projecte i després esperam als darrers dies per traballar de valent; tímidament proposam pautes i línies d'actuació però no ens decidim fins que el temps se'ns tira al damunt. En cap moment dic que deixem de fer la nostra feina perquè quan repassam el resultats obtinguts, la veritat és que estic orgullós de formar part d'aquest grup. Però, tot i que els resultats sempre han estat satisfactoris no deixa de fer que algunes vegades provoqui lleugeres tensions, sobretot perquè hi ha documents que gairebé no tenen temps de ser revisats en profunditat per tots els membres del grup.
Tal vegada, i com diu en Jordi, si el treball ha de ser vertaderament col·laboratiu seria convenient fer una primera envestida del treball al principi de la PAC i llavors tenir el temps suficient per proposar les modificacions que facin falta per aconseguir una millor col·laboració de tots tres en el resultat final. En certa manera crec que és el que preten aquesta assignatura: no hem de fer un gran treball de grans continguts sinó que aquest sigui vertaderament conformat de manera col·laborativa.
dimecres, 1 de desembre del 2010
Progrés del projecte a l'inici de la PAC 3
Penso que una ombra de dubte ha planat gairebé des del primer dia sobre el tema que hem triat: l'esclavatge en la literatura. Si bé és cert que aquesta és una assignatura dinàmica, si bé té sentit que es produeixin canvis de rumb, és cert també que modificar el focus del treball fa respecte.
Competències TIC ens està ensinistrant en l'ús d'eines que ens resultaran útils en el curs dels estudis i, també, de la vida. Però ara arriba l'hora dels continguts més que no pas la de la destresa internàutica. I ens cal definir encara més el tema triat per no perdre'ns en el poliedre en què ens estem ficant.
De manera que acabo de proposar al Pep i el Damià, els meus companys, algunes idees a considerar.
Cal afinar el tema, perquè l'esclavitud és massa genèric, poc definit i d'estructuració complexa si tenim en compte la brevetat que ens demana l'enunciat del Projecte virtual. Proposo acotar-lo així: Vulneració dels Drets Humans: la privació de llibertat en la narrativa europea contemporània.
Pel que fa a l'estructura, fins ara el nostre arbre té dues branques: Literatura i esclavatge i Literatura i imperialisme. Si prospera aquest petit gir que proposo caldrà pensar en una nova manera d'estructurar la wiki: cronològica, geogràfica/lingüística, temàtica...
Aquests dies som en aquest debat.
dilluns, 22 de novembre del 2010
Mesures correctores i propostes de millora
diumenge, 21 de novembre del 2010
El nostre projecte
A mesura que ens endinsem en l’aprofundiment de la temàtica escollida es confirmen les nostres intuïcions inicials. L’abast d’Una visió literària de l’esclavitud és tan extens que permetria endegar oficialment un wiki sobre aquesta temàtica.
En iniciar la propera PAC haurem de gastar esforços en centrar i adequar mínimament l’índex existent per encabir les realitats generals de l’esclavatge. Però la submissió o la capacitat que tenen alguns de sotmetre forma part de la inherència humana, amb la qual cosa la visió de l’esclavitud des d’una òptica únicament imperialista deixaria fora totes les varietats de submissió existents a la nostra societat (maltractaments, manca d’informació, empresarials, etc).
Un altre handicap a superar és l’editor del wikispaces. Tot i ser una eina aparentment fàcil, amaga algunes limitacions per editar texts sencers. Sovint has d’anar editant línia a línia cosa que entorpeix excessivament la maniobrabilitat del wiki. Igualment, quan vols canviar alguna característica del text has de preveure tornar a posar totes les que ja havies canviat anteriorment perquè d’altra manera no les té en compte.
Malgrat tot, crec que el resultat actual del nostre projecte és força digne i s’avé a les exigències d’assoliment dels objectius establerts a l’assignatura.
dissabte, 20 de novembre del 2010
A la marxeta
Sense defallir
Sí, un trio: aquesta mateixa loteria de la vida ens ha sobrecarregat de feina, ja que l'assignatura esperonava la formació d'equips de quatre persones. Érem quatre, i tot just acabada i lliurada la PAC 1, quan el quart membre no compareixia a l'única trobada síncrona (via messenger) que hem tingut durant aquest temps, ja ens vam témer que hauríem de funcionar a sis mans i no a vuit.
Són faves contades: amb el projecte tot just engegat calia perseverar. I això és el que fem, tots tres.
A l'entrada anterior en Damià diu que es va precipitar. Jo no ho veig així. Al contrari: tant ell com en Pep van elaborar els dos primers documents de la PAC pràcticament en solitari. Jo em vaig oferir a unificar (fa lleig dir-ho així, però què hi farem) les variants lingüístiques del català, i vaig suggerir canvis sobre els continguts elaborats per part seva. Però és de justícia que reconegui que qui va estirar amb més força van ser ells dos.
Pel que fa a les aptituds de cada un de nosaltres, penso que estan lluint. Tinc experiència en l'edició i el manteniment de serveis de notícies en línia, però la wiki no l'havia tocada mai. I el blog no m'és desconegut (no consideraríem fotolog ni myspace --mantinc aquest, aquest i aquest, del meu grup de música, per diversió, tots tres ara una mica oblidats--), però en el marc de l'assignatura cal donar-li un aire més acadèmic. Estic aprenent força: he après (gràcies Pep!!) que no és una mala idea optar per la senzillesa de Blogspot, si el comparem amb WordPress, entre moltes altres coses.
I després hi ha la química entre les persones. Companys, el nas em diu que l'estem tenint!
divendres, 19 de novembre del 2010
Seguim endavant
Els primers dies va ser molt dificultós, ja que amb l'atabalament inicial cap dels tres socis restants gosàvem començar cap tasca. Jo, tal vegada per ser massa impulsiu, quan veia que els dies passaven i el temps corria en contra, vaig començar a fer algunes proves i a l'instant s'hi van afegir els altres dos companys. Reconec que va ser un error col·laboratiu per la meva part perquè en alguns moments em vaig precipitar, però sense cap mala intenció mes que portar el projecte comú a bon port.
Com a grup crec que ens estem cohesionant i alhora estem aprofitant els coneixements i capacitats de cadascú. El resultat queda palès en un blog que ni en els millors dels meus somnis hauria pogut imaginar. Els canvis suggerits pel Pep, les queixes fonamentades del Xavi, les correccions i redactats, les propostes de millora, els ànims dels companys i sobretot el procés d'aprenentatge assolit ens està animant a treballar col·laborativament en un projecte que crec que cada vegada ens està il·lusionant més. Crec que hem de seguir per aquest camí.
dijous, 18 de novembre del 2010
Objectius i criteris de cerca
- Comprovar les relacions entre la literatura i l'esclavatge.
- Enunciar els diferents tipus d'esclavatge en el context social del s.XIX i XX i buscar la possible correlació literària.
- Definir l'espai polític i geogràfic respecte del fet literari que ens ocupa.
- Comprovar l'existència d'arguments a favor i en contra dels models socials de submissió.
- La cerca ens ha de permetre introduir, centrar i definir la problemàtica de l'esclavitud a Europa.
- L'autor ha d'estar identificat i millor si té el recolzament d'algun organisme, institució o empresa oficialment reconeguda.
- Tenir en compte els principals segells de qualitat i control de les pàgines web com: ICANN, IQUA, W3C, AUI i AI.
- Principals factors que augmenten la credibilitat: indicació de la procedència, distinció entre informació i publicitat, actualització inferior a cinc anys.
- Hem de tenir en compte que una declaració explícita del propòsit i intenció en un determinat web no assegura la credibilitat dels seus continguts.
- Farem servir els cercadors i motors de cerques que individualment creguem oportuns, tant els generalistes com els especialitzats que coneguem o que apareixen al temari.
- També ens podem servir de continguts compartits a la xarxa mitjançant blogs o diaris electrònics en línea.
- Abans de començar amb les cerques, hem de crear una llista amb les paraules relacionades amb el tema i tots els sinònims possibles que ens puguin centrar la cerca.
- Hem de combinar, en la mesura possible, diversos temes que puguin estar relacionats amb l'objectiu de cerca. També hem de tenir en compte l'ús del teclat que sovint afavoreix o condiciona el resultat de la cerca.
- El projecte virtual es podrà millorar amb totes aquelles mesures d'eficiència i rendiment que PEPXARADA CB cregui oportunes per optimitzar el resultat final.
Vegeu el document original.
diumenge, 14 de novembre del 2010
Acords inicials de Pepxarada CB
Vegeu el document original.
divendres, 12 de novembre del 2010
Planificació
La distribució de les tasques
dimecres, 10 de novembre del 2010
Sobre el grup
dimarts, 9 de novembre del 2010
Presentació
El nostre nom, Pep Xarada, arreplega les quatre primeres síl·labes dels nostres noms. Un moment, ¿he dit quatre? Però si som tres! Una d’aquestes síl·labes va caure pel camí.
Amb la grandiloqüència que impregna sovint les reflexions al voltant del fenòmen internet, direm que aquest blog exhibirà al món (ni més ni menys) les penes i misèries, les alegries, les vicissituds que viuran aquests tres estudiants mentre elaboren el seu projecte. Gata de Gorgos, Menorca i Barcelona, connectades virtualment.
De moment, a més d’anar guanyant traça i perícia en l’ús d’algunes eines pròpiament TIC, anem fent voltes a la direcció que ha d’agafar el nostre treball. Què volem mostrar? Potser com ha vist la literatura l’esclavatge que Europa ha imposat als països que ha colonitzat als segles XIX i XX? O més aviat com han descrit els escriptors europeus les situacions d’esclavitud in situ, és a dir, desplaçats (per les circumstàncies que sigui) a aquells països? ¿Estudiarem com ha enfocat la literatura europea d’aquests dos segles l’assumpte de l’esclavitud? ¿Ha hagut experiències d’esclavatge dins d’Europa, que la literatura hagi pogut abordar?
És més: ¿el fet que el poeta Jaime Gil de Biedma treballés a la Compañía de Tabacos de Filipinas té relació amb el tema del nostre projecte?





