dimecres, 22 de desembre del 2010

Sona la campana

És una imatge extraordinàriament gràfica i descriptiva del que sento en aquest moment. Els tres atletes, el del nord, el del sud i el de l'est, s'esforcen per arribar a la meta. Només resta una volta. I sona la campana.

Falta una hora perquè s'acabi el termini de lliurament de les primeres tasques de la PAC4. I encara no em sé avenir del silenci que ha deixat rere seu el dubte que he expressat al fòrum de l'assignatura aquest matí. Un moment, si ens havíem organitzat per lliurar el projecte el dia 24, ¿per què hem de fer-ho el 22? Apa, vina, som-hi!

Es dirà que una cosa va per l'altre, que els àrbitres s'equivoquen per als dos equips per igual, i que allò que et vaig donar fa tres setmanes ara t'ho prenc. Si és així...

Què hi farem. Aquí estic robant temps al temps per lliurar les tasques demanades abans que s'acabi el termini. Els anglesos en diuen deadline. Efectivament, la línia morta, més enllà de la qual hi ha la mort. Molt joyceà, per cert.

No voldria abonar-me al drama, però clamo al cel (ep, en sentit figurat).

Propostes de millora i mesures correctores III

Aquesta assignatura s'ha convertit en una odissea. És una manera de dir que quan comences a tenir una part del temari controlada i gaudeixes de l'aprenentatge te n'encarreguen una altra de més complicada, amb la qual es suposa que hem de seguir progressant... Tot havia anat perfectament fins que va aparèixer el ditxós zotero, llavors el trencaclosques estava servit. A més a més, el consultor també ens ha escurçat dos dies per acabar d'enllestir el projecte.
Tots tres tornem a coincidir amb l'atabalament dels últims dies, tot i que no hem d'entregar la PAC, sí que hem de deixar enllestit tot el nostre projecte i les entrades del blog. Un projecte que ens ha costat suor i ..., bé,  llàgrimes en realitat no. unes quantes hores de treball, sí.
Hem de remarcar que en tot el temps que ha durat el projecte, cap dels tres hem sabut trobar la manera de corregir les presses dels darrers dies. En canvi, volem deixar constància del grau de compenetració que hem tingut per assolir cadascun dels reptes plantejats. Tots tenim les nostres mancances i les nostres qualitats. Són aquestes les que han permès que el nostre projecte funcionés sense haver-hi un sol director d'orquestra. La nostra comunitat de béns ha funcionat! Cadascú ha sabut assumir el propi rol en tot moment i alhora el rol corresponent en el grup.
Finalment, acabem aquesta primera part del blog amb humor i continuem el camí cap a la presentació i defensa del nostre treball. 

dimarts, 21 de desembre del 2010

Nova eina.


El temps avança, i ja estem a les portes de Nadal. L'assignatura també està a puntet d'acabar-se, i a esta PAC4, hem vist una ferramenta, desconeguda completament per a mi, que ens resultarà molt profitosa d'ara en davant, Zotero. Una eina molt bona per fer bibliografies, fàcil d'utilitzar i de segur li traurem un bon partit al llarg dels nostres treballs en aquest o qualsevol altre grau.

Dominar bé un programa, sempre té el seu nivell de dificultat. I tal com diu en Jordi, ara només hem d'entendre la utilitat i la potencialitat d'aquesta ferramenta. Les TIC, sempre estan evolucionant, adaptant-se als nous reptes que la societat li demana. I això és el que hem de fer també nosaltres, adaptar-nos i evolucionar amb els nous canvis. Dic açò, perquè vaig llegir fa uns dies a Naciódigital.cat, que el nostre vell amic Delicious, segurament canviarà d'amo, i molta gent ha començar a migrar a programes que fan la mateixa funció. També hi ha programes semblants al Zotero, però aquest és de programari lliure, i és clar, sempre tindrà la meva acceptació davant de programes de pagament.

Pel que fa al nostre projecte, el tenim ben madur, gairebé bo per collir. Només ens queda polir dos cosetes, arrodonir la wiki, i acabar les entrades del bloc. No sé si hem pogut acabar les nostres tasques sense anar amb la llengua fora, a mi hem fa la sensació que no, però no hi ha dubte que la nostra feina surt a temps i ben feta.

Vinga xiquets, que ja ho tenim ahí.

Salut.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Hem de girar la cantonada

Sí senyors, tenim un projecte gairebé cuit i un blog que treu fum, gràcies a les diferents aportacions dels membres del grup ( i açò que només som tres!).
Per cert, hi ha treballs dels altres companys d'aula que estan força bé.
Algú pot pensar que la temàtica que hem escollit és una mica escabrosa.
Potser té raó!

Ho és?

Però si tots feim el mateix! Ens posam la ma a la cara i llavors separam una mica els dits perquè no es noti que continuam mirant.

És la hipocresia humana la que permet realment que aquest tipus de coses no siguin erradicades definitivament. Som capaços d'enarborar la bandera més gran contra l'esclavatge i portar un anell amb diamants de sang al mateix moment.

També és cert que cada cop estem més immunitzats amb aquest tipus d'informacions. La globalització ens ha tornat insensibles. Aquest és el motiu que ens ha portat a buscar en la literatura referències sobre aquesta crua realitat. La literatura és la que ens pot obrir la finestra i veure el que esteim fent realment amb els altres que són com noltros però que som capaços de tractar pitjor que als animals.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Progrés del projecte a la fi de la PAC 3

Uf, ja està.

Ja hem acabat la PAC número 3; els últims retocs ens han caigut a sobre en diumenge; els enllaços a aquest blog i a la wiki ja han estat enviats al consultor. Feina feta, doncs.

El projecte virtual va agafant forma. Pel camí, he vist amb claredat que la wiki és una eina que, des del punt de vista de l'assignatura, fomenta l'esperit d'equip i el treball col·laboratiu. I des del punt de vista de l'aplicació al nostre àmbit d'interès (la llengua i la literatura) és una plataforma atractiva per a la presentació de continguts.

De fet, només cal fixar-se en la manera com els grans mitjans de comunicació escrita (i tota la resta: ara que ràdios i televisions, agències i institucions, tenen el seu servei de notícies) estructuren les seves cròniques i reportatges d'una manera oberta i diversa, com estem fent nosaltres a la nostra wiki.

Com cantaven aquells, el futur ja és aquí.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Mesures correctores i propostes de millora II


Un dels problemes que pateix Pepxarada C.B. ja el vàrem identificar quan vam presentar les anteriors mesures correctores. Es tracta de la finalització dels diferents treballs a última hora. Això comporta que la resta de membres del grup no pugui revisar d'una manera més còmoda i eficient les diferents aportacions que fa cada company, en la mateixa PAC, i es deixa a posteriori. També és veritat, que l'assignatura és tan dinàmica, i ha patit tants canvis o imprevistos, que l'han allargat en el temps, cosa que ha variat la planificació inicial que tenia el grup.

La proposta de millora seria: una vegada tinguem clars els objectius que hem d'assolir a la PAC distribuir la feina d'una manera coherent, donant més marge de temps i poder acabar una mica més d'hora.

Tant els continguts del bloc com de la wiki van prenent forma. Encara que fa falta afegir fotos i altres detalls de navegabilitat. La proposta de millora en aquest cas, és definir quina classe de fotos seria acceptable pujar i el format definitiu que tindran tant el bloc com la wiki.

Per acabar de lligar el projecte ens hauríem de centrar en donar-li una coherència discursiva a les diferents parts de la wiki. Tots els treballs aportats son bons, però faltaria agermanar-los una mica. Suposem que això s'haurà de concretar tant al llarg dels treballs com a l'apartat de conclusions.

divendres, 10 de desembre del 2010

Coordina...què?


Com ja vaig dir quan estàvem formant el grup, no m'agrada ser coordinador, ni cap de grup. No em trobe gaire còmode en eixa tasca, prefereixo que m'assignen una feina i poder ajudar en allò que faça falta. Però en els acords inicials vàrem decidir que la tasca de coordinació fos rotatòria, i en aquesta tercera PAC m'ha tocat a mi.
He de dir que ha estat relativament fàcil, perquè els meus companys i jo mateix, ja dominem les ferramentes que l'assignatura ens ha proposat utilitzar, bloc i wiki. Per tant, només he hagut de distribuir la feina, d'una manera pense que equitativa (o eixa era la idea) i cadascú ha fet la seva marxa.
Les mini-vacances, ens han trencat una miqueta el ritme de treball, i el Damià patia per si tot anava bé, però tots estem complint d'una manera correcta.
Este projecte està ben viu, en constant evolució. Ara ja tenim més centrat el tema que volem tractar a la nostra wiki, i després de re-orientar objectius i anar enllestint treballs, ja comencem a intuir possibles resultats, que pense seran del tot satisfactoris.
Salut.

dijous, 9 de desembre del 2010

Capacitat de treball

Tots tenim moltes altres coses a més de les assignatures del grau de llengua i literatura catalana. Em va fer molta gràcia saber que en Xavi ens feia el salt als membres del grup amb un tal Joyce... però estic segur que aquest Joyce és gairebé un Déu perquè jo també estava amb ell en el mateix moment. Increïble, no ho trobau?

A veure si és el mateix...








Es veu que el tema de la literatura permet orgies sense que ens adonem de res. Quina llàstima!



El que vull dir és que tot i les nostres coses i les presses dels últims dies estic aprenent moltes coses que a les acaballes de l'estiu eren impensables per mi. A més a més, tot i les tropissades dels primers dies, crec que hem aconseguit un tàndem, cadascú amb les seves particularitats, que gira, i em perdonareu l'expressió (a veure si en Jordi ara ens devaluarà la nota per utilitzar mots grollers en el blog), de puta mare!

Sincerament, crec que ja ho he dit en una altra entrada, estic molt orgullós de formar part d'aquest equip, tot i que la temàtica ens ha portat algun maldecap. Però finalment heu afinat bé la punteria i ara crec que esteim en el camí asfaltat. Sort i ventura!

dijous, 2 de desembre del 2010

Presses dels dies anteriors a l'entrega de la PAC

És una constant de la nostra manera de funcionar com a grup; esperar gairebé a la darrera setmana per fer l'esprint final de les tasques a realitzar per entregar la PAC en condicions.
Feim unes propostes inicials que orienten una mica el nostre projecte i després esperam als darrers dies per traballar de valent; tímidament proposam pautes i línies d'actuació però no ens decidim fins que el temps se'ns tira al damunt. En cap moment dic que deixem de fer la nostra feina perquè quan repassam el resultats obtinguts, la veritat és que estic orgullós de formar part d'aquest grup. Però, tot i que els resultats sempre han estat satisfactoris no deixa de fer que algunes vegades provoqui lleugeres tensions, sobretot perquè hi ha documents que gairebé no tenen temps de ser revisats en profunditat per tots els membres del grup.
Tal vegada, i com diu en Jordi, si el treball ha de ser vertaderament col·laboratiu seria convenient fer una primera envestida del treball al principi de la PAC i llavors tenir el temps suficient per proposar les modificacions que facin falta per aconseguir una millor col·laboració de tots tres en el resultat final. En certa manera crec que és el que preten aquesta assignatura: no hem de fer un gran treball de grans continguts sinó que aquest sigui vertaderament conformat de manera col·laborativa.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Progrés del projecte a l'inici de la PAC 3

S'acosta l'hora d'encarar la realització de la wiki com a projecte virtual de l'assignatura.

Penso que una ombra de dubte ha planat gairebé des del primer dia sobre el tema que hem triat: l'esclavatge en la literatura. Si bé és cert que aquesta és una assignatura dinàmica, si bé té sentit que es produeixin canvis de rumb, és cert també que modificar el focus del treball fa respecte.

Competències TIC ens està ensinistrant en l'ús d'eines que ens resultaran útils en el curs dels estudis i, també, de la vida. Però ara arriba l'hora dels continguts més que no pas la de la destresa internàutica. I ens cal definir encara més el tema triat per no perdre'ns en el poliedre en què ens estem ficant.

De manera que acabo de proposar al Pep i el Damià, els meus companys, algunes idees a considerar.

Cal afinar el tema, perquè l'esclavitud és massa genèric, poc definit i d'estructuració complexa si tenim en compte la brevetat que ens demana l'enunciat del Projecte virtual. Proposo acotar-lo així:
Vulneració dels Drets Humans: la privació de llibertat en la narrativa europea contemporània.

Pel que fa a l'estructura, fins ara el nostre arbre té dues branques: Literatura i esclavatge i Literatura i imperialisme. Si prospera aquest petit gir que proposo caldrà pensar en una nova manera d'estructurar la wiki: cronològica, geogràfica/lingüística, temàtica...

Aquests dies som en aquest debat.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Mesures correctores i propostes de millora


Una volta realitzats els treballs d’aquesta PAC2 (que podem dividir en tres grans grups: compartir cerques en un marcador social; elaborar i estructurar una wiki; crear un blog i escriure un diari de treball), hem de recapitular i avaluar, tant el funcionament del grup com l’evolució del treball, per presentar possibles mesures correctores i algunes propostes de millora.

Dins el nostre grup, tot i perdre un dels quatre pilars que el fonamentaven, hem assolit un grau de compenetració important on cada membre ha fet gala dels seus coneixements i els ha posat a disposició dels altres. Resulta sorprenent, fins i tot per a nosaltres, la implicació i la constància amb el treball. Sovint, no coneixem les nostres pròpies possibilitats fins que no les sotmetem a pressió, i la que exerceix aquesta assignatura és de les bones.

Dit això, hem de ser conscients de les nostres limitacions i que un grup amb tres components ha de repartir molt bé les tasques perquè un repartiment deficient finalment representa un increment de feina individual per assolir bé les tasques del projecte.

La proposta de millora de cara a la propera PAC és començar els treballs des dels primers dies per no trobar-nos atabalats la darrera setmana. El fet de funcionar com una comunitat de béns repercuteix directament a agreujar aquest problema ja que cap dels membres del grup gosa iniciar les tasques i espera per veure cap on aniran els trets. Tal volta seria interessant plantejar algun tipus de direcció, i revisar els termes adquirits en els acords inicials.

diumenge, 21 de novembre del 2010

El nostre projecte

A mesura que ens endinsem en l’aprofundiment de la temàtica escollida es confirmen les nostres intuïcions inicials. L’abast d’Una visió literària de l’esclavitud és tan extens que permetria endegar oficialment un wiki sobre aquesta temàtica.

En iniciar la propera PAC haurem de gastar esforços en centrar i adequar mínimament l’índex existent per encabir les realitats generals de l’esclavatge. Però la submissió o la capacitat que tenen alguns de sotmetre forma part de la inherència humana, amb la qual cosa la visió de l’esclavitud des d’una òptica únicament imperialista deixaria fora totes les varietats de submissió existents a la nostra societat (maltractaments, manca d’informació, empresarials, etc).

Un altre handicap a superar és l’editor del wikispaces. Tot i ser una eina aparentment fàcil, amaga algunes limitacions per editar texts sencers. Sovint has d’anar editant línia a línia cosa que entorpeix excessivament la maniobrabilitat del wiki. Igualment, quan vols canviar alguna característica del text has de preveure tornar a posar totes les que ja havies canviat anteriorment perquè d’altra manera no les té en compte.

Malgrat tot, crec que el resultat actual del nostre projecte és força digne i s’avé a les exigències d’assoliment dels objectius establerts a l’assignatura.

dissabte, 20 de novembre del 2010

A la marxeta


Les nostres primeres passes com a grup varen ser fluïdes, es notava que els quatre membres teniem moltes ganes de treballar i fer les coses ben fetes. Després d'una baixa inesperada, el grup va tindre uns dies d'atordiment i cabòries, però varem tirar pel dret, assumint que esta tasca havia de passar per nosaltres mateixos. Tota la planificació que teníem, l'hem tingut que adaptar a la nova situació. El xicotet contratemps patit, ens ha ajudat a cohesionar-nos i créixer com a grup.

Les diferents activitats que ens proposa la PAC, les anem realitzant amb la implicació generosa de tots els membres. Amb encerts i errors, que d'altra banda, és com s'aprèn. També m'agradaria apuntar, que els materials de l'assignatura son molt bons, i el consultor és excel·lent (Jordi, no estic fent-te la rosca, ho pense de debò), cosa que ens facilita la nostra feina d'una manera notable.

El millor de tot, i on més dubtes tenia jo, son els meus companys. Gent generosa, treballadora, amb moltes ganes d'aprendre i tirar este projecte endavant. Ha sigut una sort, haver-se trobat i formar este grup. Moltes gràcies Xavi i Damià.

Sense defallir

Si em pregunteu com funciona el grup la resposta és bé. La loteria de la formació d'equips em va enquadrar amb en Pep Ginestar i en Damià Bosch, dos homes d'honor, que han anat provant dia a dia la seva capacitat de motivar el grup, un trio.

Sí, un trio: aquesta mateixa loteria de la vida ens ha sobrecarregat de feina, ja que l'assignatura esperonava la formació d'equips de quatre persones. Érem quatre, i tot just acabada i lliurada la PAC 1, quan el quart membre no compareixia a l'única trobada síncrona (via messenger) que hem tingut durant aquest temps, ja ens vam témer que hauríem de funcionar a sis mans i no a vuit.

Són faves contades: amb el projecte tot just engegat calia perseverar. I això és el que fem, tots tres.

A l'entrada anterior en Damià diu que es va precipitar. Jo no ho veig així. Al contrari: tant ell com en Pep van elaborar els dos primers documents de la PAC pràcticament en solitari. Jo em vaig oferir a unificar (fa lleig dir-ho així, però què hi farem) les variants lingüístiques del català, i vaig suggerir canvis sobre els continguts elaborats per part seva. Però és de justícia que reconegui que qui va estirar amb més força van ser ells dos.

Pel que fa a les aptituds de cada un de nosaltres, penso que estan lluint. Tinc experiència en l'edició i el manteniment de serveis de notícies en línia, però la wiki no l'havia tocada mai. I el blog no m'és desconegut (no consideraríem fotolog ni myspace --mantinc aquest, aquest i aquest, del meu grup de música, per diversió, tots tres ara una mica oblidats--), però en el marc de l'assignatura cal donar-li un aire més acadèmic. Estic aprenent força: he après (gràcies Pep!!) que no és una mala idea optar per la senzillesa de Blogspot, si el comparem amb WordPress, entre moltes altres coses.

I després hi ha la química entre les persones. Companys, el nas em diu que l'estem tenint!

divendres, 19 de novembre del 2010

Seguim endavant

Quan ja teníem el grup constituït i acabàvem de fer el primer lliurament del material de la PAC-1 vam perdre un component de la nostra comunitat de béns. La decepció i la impotència inicial ens va portar a reorganitzar el funcionament intern.

Els primers dies va ser molt dificultós, ja que amb l'atabalament inicial cap dels tres socis restants gosàvem començar cap tasca. Jo, tal vegada per ser massa impulsiu, quan veia que els dies passaven i el temps corria en contra, vaig començar a fer algunes proves i a l'instant s'hi van afegir els altres dos companys. Reconec que va ser un error col·laboratiu per la meva part perquè en alguns moments em vaig precipitar, però sense cap mala intenció mes que portar el projecte comú a bon port.

Com a grup crec que ens estem cohesionant i alhora estem aprofitant els coneixements i capacitats de cadascú. El resultat queda palès en un blog que ni en els millors dels meus somnis hauria pogut imaginar. Els canvis suggerits pel Pep, les queixes fonamentades del Xavi, les correccions i redactats, les propostes de millora, els ànims dels companys i sobretot el procés d'aprenentatge assolit ens està animant a treballar col·laborativament en un projecte que crec que cada vegada ens està il·lusionant més. Crec que hem de seguir per aquest camí.

dijous, 18 de novembre del 2010

Objectius i criteris de cerca


Trobar informació a la xarxa és una tasca àrdua i difícil degut a la desorganització general dels procediments per introduir aquesta informació a internet. És imprescindible fixar uns criteris de cerca i planificar les tasques a realitzar per rendibilitzar temps i esforç.
En primer lloc, és important, disposar de les mesures de seguretat actualitzades; antivirus, tallafocs, etc. També s'ha de ser prudent a l'hora d'obrir documents de procedència dubtosa.
En segon lloc, tenir a l'abast navegadors com: Firefox, Internet Explorer, Opera o Safari. Si l'equipem amb barra de navegació, ens facilitarà la feina. I disposar d'aplicacions necessàries que ens permetran visualitzar documents en PDF, imatges, videos, etc.

Objectius de cerca

  1. Comprovar les relacions entre la literatura i l'esclavatge.
  2. Enunciar els diferents tipus d'esclavatge en el context social del s.XIX i XX i buscar la possible correlació literària.
  3. Definir l'espai polític i geogràfic respecte del fet literari que ens ocupa.
  4. Comprovar l'existència d'arguments a favor i en contra dels models socials de submissió.
  5. La cerca ens ha de permetre introduir, centrar i definir la problemàtica de l'esclavitud a Europa.

Criteris de valoració

Qualsevol informació de la web en forma d'article, notícia, assaig, etc. En el format que sigui però que compleixi amb els següents criteris de verificació i credibilitat:

  1. L'autor ha d'estar identificat i millor si té el recolzament d'algun organisme, institució o empresa oficialment reconeguda.
  2. Tenir en compte els principals segells de qualitat i control de les pàgines web com: ICANN, IQUA, W3C, AUI i AI.
  3. Principals factors que augmenten la credibilitat: indicació de la procedència, distinció entre informació i publicitat, actualització inferior a cinc anys.
  4. Hem de tenir en compte que una declaració explícita del propòsit i intenció en un determinat web no assegura la credibilitat dels seus continguts.

Criteris de selecció

  1. Farem servir els cercadors i motors de cerques que individualment creguem oportuns, tant els generalistes com els especialitzats que coneguem o que apareixen al temari.
  2. També ens podem servir de continguts compartits a la xarxa mitjançant blogs o diaris electrònics en línea.
  3. Abans de començar amb les cerques, hem de crear una llista amb les paraules relacionades amb el tema i tots els sinònims possibles que ens puguin centrar la cerca.
  4. Hem de combinar, en la mesura possible, diversos temes que puguin estar relacionats amb l'objectiu de cerca. També hem de tenir en compte l'ús del teclat que sovint afavoreix o condiciona el resultat de la cerca.
  5. El projecte virtual es podrà millorar amb totes aquelles mesures d'eficiència i rendiment que PEPXARADA CB cregui oportunes per optimitzar el resultat final.

Vegeu el document original.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Acords inicials de Pepxarada CB

Els acords inicials presos són fruit de les diferents intervencions dels tres membres de l’equip:

               Damià Bosch                 Pep Ginestar                   Xavier Martin 
                   
 El debat endegat per determinar el tema al voltant del qual girarà el nostre projecte virtual ha germinat en la decisió de posar el focus en: Una visió literària de l’esclavitud. Considerem que aquest tema té cabuda dins la proposta de l’assignatura, Els moviments literaris europeus del XIX i el XX.

Llavors hem establert tot un procediment de funcionament on necessàriament hem d’establir la interacció inicial entre els membres del grup: la pròpia estructura del grup; de quina manera prendrem les decisions; la freqüència de connexió; les actituds adequades; l’entorn de treball; com ens comunicarem i l’idioma; el programari a utilitzar i l’organització dels fitxers; i finalment l’autoavaluació.

Vegeu el document original.

divendres, 12 de novembre del 2010

Planificació


Adquirit per part dels tres membres del grup el compromís de, pel cap baix, connectar-nos a diari, i analitzats el pla docent de l’assignatura i el ritme de lliurament de les PAC, ens calia una carta de navegació: la planificació del projecte. A més, confegir aquesta planificació formava part dels treballs a lliurar amb motiu de la PAC 1.

 
El temps
Les tasques per desenvolupar el nostre projecte virtual les vam estructurar d’acord amb els terminis del lliurament de les PAC a la graella que us presentem aquí. La planificació del temps és essencial per arribar a satisfer els terminis fixats. Alhora, però, és una cosa viva. Així, alguna pròrroga (benèvola) ens ha donat aire i ha modificat les dates fixades per a la consecució de les tasques. Però preveure quines seran aquestes tasques a realitzar i, especialment, quan s’hauran de realitzar, és molt útil.

Observareu que al nom del nostre grup, Pep Xarada, hi vam afegir les sigles CB: Comunitat de Béns. La decisió, tripartita, de desdibuixar la necessitat de comptar amb algú que assumeixi el paper de coordinador de l’equip de moment funciona prou bé: ens esperonem els uns als altres, anem distribuint les tasques de manera força equitativa, tenint en compte les habilitats de cadascú, i el paper de qui crida “vinga, som-hi” fins ara l’hem jugat, alternativament, tots tres. La consigna és no defallir.

La distribució de les tasques
Respecte a la planificació original de mitjans octubre, observareu que en la columna en què atribuïem l’acompliment de les tasques hi figuren cadascun dels nostres tres noms i, també, un signe d’interrogació. Ja hem explicat que aquest carro va començar a rodar amb quatre bous i que pràcticament des d’aleshores (quan vam tancar la planificació) no som quatre sinó tres. Això ha obligat a, de moment, fer-nos acompanyar en aquest camí per la figura d’un interrogant, que ocupa el lloc que ocupava el quart membre del grup, que ens va deixar.

En tot cas, la distribució de les tasques es va esglaonar al llarg del semestre per ajudar-nos a assolir els coneixements de l’assignatura i organitzar-nos l’estudi. Aquella planificació, déiem fa unes setmanes, “és oberta i flexible però referma el compromís de cada membre de l’equip amb el projecte durant tot el semestre”.

Efectivament, pel que fa a qui fa què ben aviat es va veure que la planificació era “oberta i flexible”.

I tant. Caram si era “oberta i flexible”.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Sobre el grup


Aquest semestre --setembre 2010-gener 2011-- l'alta demanda de participació en els estudis a distància en entorns virtuals que ofereix la UOC ha condicionat la marxa de l'assignatura Competències TIC en Llengua i Literatura Catalanes.

D'entrada, l'elevat nombre d'estudiants va conduir els responsables de l'aula on figuràvem els tres membres d'aquest grup (Damià, Pep i Xavi) a dividir-la en dos. Per entendre'ns: érem una gentada. Feta aquesta divisió continuàvem sent una gentada, i en algun moment va poder semblar (era una sensació) que formar grup no seria una tasca senzilla. Aquesta assignatura atabala una mica, especialment les dues o tres primeres setmanes; i recordem que el nostre consultor, en Jordi Ros, així ens ho va advertir, potser no amb aquestes mateixes paraules.

En iniciar-se el procés per a la formació de grups es va desfermar una espiral de missatges i proposicions d'una magnitud tan extraordinària que la por de quedar-se fora, sense grup, era un sentiment que hom podia sentir. Per ventura, atzar o intuïció, l'alumne a qui anomenarem R va enviar un missatge a la bústia personal d'en Xavi. Deia: "M'agradaria formar grup amb tu, si no el tens ja format".

Dit i fet; per fi una interacció personal. I, sota el lacònic assumpte "Dos", en Xavi va publicar aquest avís al Fòrum de l'assignatura: "Hola. En R i un servidor pensem que podrem treballar junts. Encara no sabem a què ens dedicarem, però ja és un pas."

Pocs minuts després, i sota el també lacònic però enginyós assumpte "Tres?", en Pep adreçava aquest missatge: "Hola. Si no us fa res, m'agradaria formar part del vostre grup, i ja en seríem tres. Com he dit al missatge anterior, només puc aportar feina i no tinc ganes de ser coordinador." Més clar, l'aigua.

Era possible? Estava germinant un grup? En Damià, una horeta després, s'afegia a l’equip amb el missatge titulat "Quatre?". Deia: "Hola companys, com va? Si encara sou tres i m'acceptau, tenim el grup constituït. I a fer feina que els dies s'escurcen. Salut."

Ja ho teníem: érem quatre. A la joia pel naixement de l'equip van seguir dies de treball intens, amb la preparació de la primera PAC (que és com a la UOC anomenem familiarment a les proves d'avaluació continuada). Després d'un cap de setmana força mogut, R ens va deixar. I en Jordi, implacable en el paper de consultor, ens va dir: "He parlat amb R i ha comunicat que deixa el grup. Així doncs toca reorganitzar-vos per dur a terme el projecte entre tots tres. Salutacions cordials."

I això és el que intentem fer: dur a terme el projecte entre tres. I això és el que mirarem d'explicar en aquest blog.

Que doni fruit.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Presentació

Qui som? Què volem?

L’esclavitud en la literatura europea dels segles XIX i XX. Aquest és el tema al voltant del qual farem girar (esperem que giri, sí) el projecte virtual a què fem front per superar l’assignatura Competències TIC del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.


El nostre nom, Pep Xarada, arreplega les quatre primeres síl·labes dels nostres noms. Un moment, ¿he dit quatre? Però si som tres! Una d’aquestes síl·labes va caure pel camí.


Amb la grandiloqüència que impregna sovint les reflexions al voltant del fenòmen internet, direm que aquest blog exhibirà al món (ni més ni menys) les penes i misèries, les alegries, les vicissituds que viuran aquests tres estudiants mentre elaboren el seu projecte. Gata de Gorgos, Menorca i Barcelona, connectades virtualment.


De moment, a més d’anar guanyant traça i perícia en l’ús d’algunes eines pròpiament TIC, anem fent voltes a la direcció que ha d’agafar el nostre treball. Què volem mostrar? Potser com ha vist la literatura l’esclavatge que Europa ha imposat als països que ha colonitzat als segles XIX i XX? O més aviat com han descrit els escriptors europeus les situacions d’esclavitud in situ, és a dir, desplaçats (per les circumstàncies que sigui) a aquells països? ¿Estudiarem com ha enfocat la literatura europea d’aquests dos segles l’assumpte de l’esclavitud? ¿Ha hagut experiències d’esclavatge dins d’Europa, que la literatura hagi pogut abordar?


És més: ¿el fet que el poeta Jaime Gil de Biedma treballés a la Compañía de Tabacos de Filipinas té relació amb el tema del nostre projecte?