És una imatge extraordinàriament gràfica i descriptiva del que sento en aquest moment. Els tres atletes, el del nord, el del sud i el de l'est, s'esforcen per arribar a la meta. Només resta una volta. I sona la campana.
Falta una hora perquè s'acabi el termini de lliurament de les primeres tasques de la PAC4. I encara no em sé avenir del silenci que ha deixat rere seu el dubte que he expressat al fòrum de l'assignatura aquest matí. Un moment, si ens havíem organitzat per lliurar el projecte el dia 24, ¿per què hem de fer-ho el 22? Apa, vina, som-hi!
Es dirà que una cosa va per l'altre, que els àrbitres s'equivoquen per als dos equips per igual, i que allò que et vaig donar fa tres setmanes ara t'ho prenc. Si és així...
Què hi farem. Aquí estic robant temps al temps per lliurar les tasques demanades abans que s'acabi el termini. Els anglesos en diuen deadline. Efectivament, la línia morta, més enllà de la qual hi ha la mort. Molt joyceà, per cert.
No voldria abonar-me al drama, però clamo al cel (ep, en sentit figurat).
4 comentaris:
Hola Xavi
Aixó dels atletes està molt bé. Jo, a més, afegiria que sense dòping, si més no, per acabar aquesta cursa, no farà falta cap transfusió.
També, i no vull que t´ho prengues a mal, m'agradaria apuntar que'l dia 16, Jordi va indicar al tauler que l'entrega era el 22, i ens deixava encara 6 dies per maniobrar.
Salut i EPO... ui no!, que això és droga. Salut i cafeïna.
Així estic mal fixat, Pep. I demano disculpes.
De tota manera, no m'estranya estar com estic. No tens la sensació d'atabalamenta general?
Alegria, però. Això sempre.
Atabalamenta és poc Xavi. Jo fa una parella de setmanes que tinc rampells a la panxa i em falten sempre hores, que furte a la son.
Però, què vols? Ens agrada la marxa, i no tingues cap dubte, que pagarà la pena tots els esforços invertits.
El meu iaio sempre em deia, "a les penes...punyalades". Faltaria afegir, "i algún glop de cassalla".
Salut i mandanga.
Teniu tota la raó. Hi ha vegades que sembla que tot rodi costa amunt. Us puc assegurar que quan veig les notes... el formigueig i rampes de la panxa es transformen en una sensació de benestar gairebé orgàsmica. Je,je,je!
Un plaer treballar amb camarades com voltros.
Salut
Publica un comentari a l'entrada